Els repositoris oficials d'Arch Linux i els seus derivats ofereixen molt de programari i sempre actualitzat, però no tot ho trobem. Per una sort diferent a la dels derivats a Debian, que pràcticament tot està en format.deb, hi ha AUR, i s'arriba a dir que si un programa no és a AUR és que no existeix per a Linux. La qüestió és aquí: com es gestiona el programari d'AUR? En aquest article us parlarem de les opcions de Yay i Pamac.
Sé que no són el mateix, però tenen coses en comú. Pamac està instal·lat per defecte a Manjaro, i també és el nom que rep la seva botiga de programari. Però són dues de les eines més utilitzades per instal·lar programari del Repositori de l'Usuari d'Arch, i aquí explicarem com es fa servir cadascú.
Ordres per gestionar programari d'AUR: Yay vs. Pamac
Abans de poder seguir cal explicar les ordres per instal·lar cadascun dels paquets, en ambdós casos igual, només canviant el nom, cosa que quedaria sudo pacman -S yay per a un i sudo pacman -S pamac l'altre.
Un article com aquest pot ser molt llarg. Podria escriure un paràgraf per a cada ordre, però, no seria millor informació més directa i fàcil de consultar? Crec que sí, i la millor manera que se m'acut és per mitjà d'una taula com la següent:
| ACCIÓ | VISCA | PAMAC |
|---|---|---|
| Cerca | yay -Ss nom_del_paquet | pamac search nom_del_paquet |
| instal·lar | yay -S nom_del_paquet | pamac install nom_del_paquet |
| Instal·lar grup de paquets | yay -S nom_del_grup | pamac install nom_del_grup |
| Eliminar | yay -R nom_del_paquet | pamac remove nom_del_paquet |
| Eliminar paquet i dependències | yay -Rns nom_del_paquet | pamac remove nom_del_paquet && pamac autoremove |
| Eliminar orfes | yay -Rns $(yay -Qdtq) | pamac remove -o |
| actualitzar tot | yay -Syu | actualització de pamac |
| Actualitzar un paquet | yay -Syu nom_del_paquet | pamac upgrade nom_del_paquet |
| Detalls | yay -Si nom_del_paquet | pamac info nom_del_paquet |
| netejar memòria cau | yay -Sc | pamac clean |
| Llistar paquets instal·lats | yay -Q | pamac list |
| Llistar dependències | yay -Qi nom_del_paquet | pamac list –required-by nom_del_paquet |
| Mostrar paquets desactualitzats | yay -Qu | pamac outdated |
D'això, cal tenir en compte que cal canviar «nom_del_paquet» o «nom_del_grup» pels noms dels paquets o grups amb què vulguem treballar. I compte amb ordres com les de netejar la memòria cau, que es recomana mantenir-ne algunes per si de cas (per exemple, «clean –keep 3» per mantenir les tres últimes versions d'un paquet).
Coses a tenir en compte
Com es pot comprovar, moltes de les banderes que fa servir Yay són exactament iguals que les que fa servir pacman, el gestor de paquets oficial d'Arch Linux. Però jo recomano utilitzar pacman per gestionar programari de repositoris oficials i Yay com a assistent d'AUR. És clar, cadascú és lliure d'actuar com li sembli més convenient.
També és important deixar clar que tots dos són programes que també permeten gestionar programari de repositoris oficials, com acabo d'esmentar. Per als usuaris d'una distribució basada en Arch que no sigui Manjaro, fer servir un assistent o l'altre (o un altre, que n'hi ha més) ha de ser una decisió personal basada en les preferències o les experiències, però a Manjaro és diferent. Pamac està instal·lat per defecte, i encara que es pot instal·lar Yay i fer-lo servir, la meva recomanació en aquest cas és que es faci servir pacman per als repositoris oficials i Pamac per AUR.
Això si es volen fer les gestions pel terminal. Si preferiu la botiga amb interfície gràfica, doncs tot amb Pamac.
Sobre AUR
Secció a part per a AUR, que són les sigles de Arxiu Dipòsit d'usuaris. És una bona alternativa per instal·lar programari, però s'hi ha de quedar, en «alternativa». Sempre que sigui possible cal instal·lar les coses dels repositoris oficials, i això és vàlid per a qualsevol distribució Linux tret que ens ofereixin una mica menys actualitzat i volem l'últim.
A AUR podem trobar de tot, però ho puja la comunitat, no Arch Linux ni ningú directament relacionat. Per posar alguns exemples, està Spotube compilat i mantingut pel seu propi desenvolupador, però molts altres programes els pugen voluntaris.
A més que un col·laborador pugui cometre un petit error que faci que un paquet no funcioni en el nostre cas, molt del que hi ha a AUR s'ha de compilar. És cert que usant eines com Pamac o Yay és tot automàtic, però el temps sempre serà el mateix. El que vull dir amb això és que si se'ns en va de les mans l'ús d'AUR, hi pot haver casos en què actualitzar el sistema operatiu complet trigui més del que hauria de perquè ha de compilar diversos programes.
Dit sigui de pas, encara que poden ser menys assegurances, el que s'ha acabat en -bin està precompilat.
I això seria tot. Jo em quedo amb el Pamac, però molts usuaris de base Arch que conec prefereixen Yay. Quina és la vostra preferència?