Linux és un nucli majoritàriament lliure semblant al nucli d'Unix. És un dels principals exemples de programari lliure i de codi obert.
Després de dos mesos de desenvolupament, Linus Torvalds va donar a conèixer el llançament de la nova versió del nucli Linux 6.3, en la qual entre els canvis més notables es destaca la neteja de plataformes ARM i controladors de gràfics obsolets, integració contínua del suport del llenguatge Rust, utilitat hwnoise, entre altres coses més.
La nova versió va acceptar 15637 correccions de 2055 desenvolupadors; mida del pegat: 76 MB (els canvis van afectar 14296 fitxers, es van afegir 1023183 línies de codi, es van eliminar 883103 línies). A manera de comparació, a la versió anterior, es van proposar 16843 correccions de 2178 desenvolupadors; mida del pegat – 62 MB.
Principals novetats de Linux 6.3
En aquesta nova versió que es presenta s'ha dut a terme una important neteja de codi relacionat amb plaques ARM antigues i sense ús, el que ha reduït la grandària de les fonts del nucli en 150 mil línies. Es van eliminar més de 40 plataformes ARM antigues
També es destaca que es continua amb la migració des de la branca de Rust-for-Linux de funcionalitat addicional relacionada amb l'ús de Rust com a segon idioma per desenvolupar controladors i mòduls de nucli. La compatibilitat amb Rust no està habilitada per defecte i no fa que Rust s'inclogui com a dependència de compilació del nucli obligatòria. La funcionalitat oferta en versions anteriors s'ha ampliat amb suport per als tipus Arc (una implementació de punters amb un recompte de referència), ScopeGuard (la neteja es fa quan se surt de l'abast) i ForeignOwnable (proporciona el moviment del punter entre el codi C i Rust).
A més d'això, Linux en mode d'usuari (que executa el nucli com un procés d'usuari) en sistemes x86-64 admet codi escrit a Rust i va afegir suport per compilar Linux en mode d'usuari usant clang amb optimitzacions de temps d'enllaç habilitades (LTO).
També podrem trobar en aquesta nova versió de Linux 6.3 la utilitat hwnoise per rastrejar els retards causats pel comportament del maquinari. Les desviacions en el temps dexecució de les operacions (jitter) es determinen quan el processament dinterrupcions està deshabilitat, superant un microsegon en 10 minuts de càlculs.
Es va agregar un mòdul de kernel amb una implementació de referència de Dhrystone que es pot utilitzar per avaluar el rendiment de la CPU en configuracions sense components despai dusuari (per exemple, la migració a SoC més nous que només arrenquen el kernel).
Per a sistemes basats en l'arquitectura del conjunt d'instruccionss LoongArch (usat en els processadors Loongson 3 5000 i implementant un nou RISC ISA similar a MIPS i RISC-V), s'hi va afegir el suport per a l'aleatorització de l'espai d'adreces del nucli (KASLR), reubicació del nucli a la memòria (reubicació), límit de punts de maquinari i mecanisme kprobe.
el mecanisme memfd, que permet identificar una àrea de memòria mitjançant un descriptor de fitxer passat entre processos, s'ha afegit la capacitat de crear àrees on l'execució de codi està prohibida (memfd no executable) i és impossible establir drets dexecució en el futur.
D'altra banda, es destaca que a Linux 6.3 s'aborda una vulnerabilitat que podria eludir la protecció contra atacs de Spectre v2 quan es fa servir tecnologia de subprocessos múltiples simultanis (SMT o Hyper-Threading) i causada per la desactivació del mecanisme STIBP (Predictors de bifurcació indirecta d'un sol subprocés) en seleccionar el mode de protecció IBRS.
Per a IPv4, podeu utilitzar l'extensió BIG TCP, que permet augmentar la mida màxim del paquet TCP fins a 4 GB per optimitzar el funcionament de les xarxes internes d'alta velocitat dels centres de dades. Aquest augment en la mida del paquet amb un camp de capçalera de 16 bits s'aconsegueix mitjançant la implementació de paquets jumbo que tenen la mida de la capçalera IP establerta en 0 i la mida real es transmet en un camp de 32 bits separat en un encapçalat adjunt separat.
Dels altres canvis que es destaquen:
- S'ha afegit un controlador DRM per a la VPU (Unitat de processament versàtil) integrat a les CPU Intel Meteor Lake (14a generació), dissenyat per accelerar les operacions de visió per ordinador i aprenentatge automàtic.
- El controlador s'implementa mitjançant el subsistema "accel", l'objectiu del qual és proporcionar suport per a acceleradors de còmput que es poden enviar com a ASIC independents o com a blocs d'IP dins de SoC i GPU.
- El controlador i915 (Intel) amplia la compatibilitat amb les targetes gràfiques discretes Intel Arc (DG2/Alchemist), brinda compatibilitat preliminar amb les GPU Meteor Lake i inclou compatibilitat amb les GPU Intel Xe HP 4tile.
- El controlador amdgpu afegeix suport per a la tecnologia AdaptiveSync i la capacitat de fer servir Secure Display amb diverses pantalles. Suport actualitzat per a DCN 3.2 (Display Core Next), SR-IOV RAS, VCN RAS, SMU 13.xi DP 2.1.
- S'ha afegit suport per a les plataformes SM8350, SM8450 SM8550, SDM845 i SC8280XP al controlador msm (GPU Qualcomm Adreno). El controlador Nouveau ha deixat d'admetre trucades ioctl antigues.
- Rendiment millorat d'ext4 FS en permetre que diversos processos realitzin simultàniament operacions d'E/S directes en blocs preassignats mitjançant bloquejos d'inodes compartits en lloc de bloquejos exclusius.
- S'ha afegit suport experimental per a NPU VerSilicon (VeriSilicon Neural Network Processor) al controlador etnaviv.
- S'ha afegit el controlador ath12k per a targetes sense fil basades en xips Qualcomm amb compatibilitat amb Wi-Fi 7.
- S'ha afegit compatibilitat amb targetes sense fil basades en xips RealTek RTL8188EU.
- Es va afegir suport per a plaques RISC-V basades en SoC Allwinner D1 i D1s.
Finalment si estàs interessat en poder conèixer més sobre això, pots consultar els altres detalls a el següent enllaç.