L'arribada de LibreOffice 26.2 suposa una nova actualització semestral de la coneguda suite ofimàtica de codi obert, disponible per a Windows, macOS i, molt especialment, per a les principals distribucions de Linux. Aquesta versió se centra menys en funcions cridaneres i més en polir allò que sol donar guerra al dia a dia: rendiment, compatibilitat amb altres formats i estabilitat.
En un context en què Microsoft 365 i altres serveis al núvol marquen el pas, LibreOffice manté la seva aposta per una solució d'escriptori sense subscripció, basada en estàndards oberts i amb una atenció especial a l'usuari professional i educatiu. L'edició 26.2 incorpora canvis rellevants a Writer, Calc, Base i Impress, a més d'ajustos tècnics per a Linux i millores de seguretat que poden resultar clau per a administracions públiques, centres educatius i empreses que volen reduir la dependència del programari propietari.
Novetats generals de LibreOffice 26.2
La Fundació Documental ha orientat aquesta versió cap a rendiment, interoperabilitat i maneig de formats, en lloc d'afegir funcions purament cosmètiques. L'objectiu és minimitzar els problemes en intercanviar documents amb usuaris de Microsoft Office, millorar el comportament d'arxius pesants i reforçar el suport de tecnologies modernes tant a l'escriptori com al núvol.
Una de les decisions més cridaneres és que LibreOffice 26.2 abandona la denominació «Community» a l'edició adreçada a l'usuari final. Tot i que no es tracta d'un canvi funcional, sí que reflecteix la intenció de presentar la suite com una opció madura i consolidada, especialment en entorns on les administracions i empreses busquen alternatives recolzades per una comunitat robusta i oberta.
A més, s'han afinat nombroses àrees de la interfície: diàlegs amb pestanyes horitzontals, possibilitat de copiar captures d'aquests quadres directament al porta-retalls i un accés més directe per inserir enllaços des del menú contextual quan hi ha text seleccionat. Són detalls petits, però que faciliten tasques repetitives a la feina ofimàtica quotidiana.
Writer: canvis de seguiment més fiables i maquetació més flexible
El processador de textos de la suite, Writer, rep millores orientades a usuaris que treballen amb documents compartits, revisions i estils complexos. El quadre de diàleg del corrector ortogràfic s'ha refinat per gestionar millor els suggeriments i el flux de revisió, reduint clics i confusions quan es repassen textos llargs o tècnics.
Una de les novetats més destacades és el tractament més intel·ligent del seguiment de canvis en edicions interdependents. Quan diverses modificacions s'encavalquen o entren en conflicte, Writer ofereix ara més control a l'usuari per decidir quina versió es manté, evitant pèrdues de paràgrafs o historials de revisió difícils d'entendre. Això resulta especialment útil en entorns de treball col·laboratiu freqüents a universitats, despatxos professionals o equips distribuïts per diferents països.
Pel que fa a maquetació, Writer incorpora opcions de alineació de paràgraf «Inici» i «Fi» independents de la direcció del text. Aquest enfocament facilita la reutilització d'estils en documents tant en idiomes d'escriptura d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra, sense haver de duplicar configuracions. També s'hi inclou una funció opcional d'autodetecció de direcció del text que ajusta automàticament el sentit d'escriptura a mesura que es tecleja.
Per al treball amb imatges, s'hi afegeix una comoditat que molts usuaris agrairan: quan es enganxa una única imatge en un document i estan activades les opcions d'AutoCaption, Writer pot generar automàticament un peu o llegenda associat. Això agilitza l'elaboració d'informes, memòries tècniques i feines acadèmiques on cada figura ha d'anar identificada i numerada.
Calc: millor integració amb Excel i rendiment reforçat
El mòdul de fulls de càlcul, Calc, rep un conjunt de canvis pensats per als que manegen grans volums de dades o treballen a cavall entre LibreOffice i Microsoft Excel. Entre les millores més rellevants hi ha el suport del format de portapapers BIFF12, utilitzat per Excel 2007 i versions posteriors, cosa que permet enganxar conjunts de dades molt voluminoses sense enganxar-se amb límits poc clars.
A més, l'opció de desar en format XLSX s'ajusta perquè el destinació per defecte sigui el tipus de fitxer «Excel 2010-365». D'aquesta manera, en compartir fulls amb companys o clients que segueixen utilitzant l'Excel, es redueixen els passos manuals i es minimitzen els problemes de compatibilitat. Això és especialment pràctic en organitzacions mixtes on conviuen estacions amb LibreOffice i altres amb la suite de Microsoft.
El quadre de diàleg d'ordenació incorpora ara opcions d'ordre natural, molt útils per a llistes amb números de versió, adreces IP o altres cadenes que no segueixen una simple lògica alfanumèrica. Gràcies a aquesta funció, entrades com a «1.2.10» es col·loquen després de «1.2.9» de manera coherent, i no en posicions estranyes que obliguen a repassar el resultat a mà. A més, les preferències d'ordre es guarden juntament amb el fitxer, cosa que evita haver de refer la configuració cada vegada.
Al pla del rendiment, s'han mitigat colls d'ampolla en operacions que abans podien resultar desesperants: desplaçament per fulles amb moltes columnes ocultes, maneig de gràfics 3D i operacions intensives amb fórmules. En conjunt, aquestes millores fan més suportable el treball amb fulls extensos, habituals en anàlisis financeres, gestió d'inventaris o seguiment de projectes a empreses.
Calc també incorpora noves formes amb connectors disponibles des d'Inserir > Forma > Connectors, una ajuda per als que dissenyen esquemes, organigrames o fluxos de treball dins del propi full de càlcul, sense necessitat de recórrer a eines externes.
Base i Chart: bases de dades realment multiusuari i gràfics 3D més àgils
El component de bases de dades, Base, fa un salt important en convertir-se en una solució veritablement multiusuari. A partir de la versió 26.2, diversos usuaris poden treballar de manera simultània sobre la mateixa base de dades sense els conflictes de bloqueig de fitxers que tradicionalment obligaven a organitzar-se per torns. Aquesta evolució obre la porta a què pimes, associacions i departaments petits es plantegin Base com a alternativa senzilla a altres solucions de base de dades per a tasques de gestió interna.
Per la seva banda, el mòdul de gràfics, Chart, es beneficia de millores de rendiment notables en la gestió de gràfics 3D. Operacions com ara moure o redimensionar aquests elements dins de documents i fulls de càlcul resulten ara més fluids, la qual cosa redueix la sensació de lentitud en preparar presentacions o informes visualment complexos.
Aquestes millores es completen amb una acceleració en la representació de gràfics SVG amb patrons de rebliment, especialment apreciable a Linux. Els qui treballen amb diagrames vectorials detallats o plantilles corporatives amb elements SVG notaran una experiència més suau en desplaçar-se i editar.
Markdown, formats i compatibilitat ampliada al LibreOffice 26.2
LibreOffice 26.2 incorpora la possibilitat de importar i exportar fitxers Markdown (.md), incloent la importació directa des del porta-retalls. Aquesta opció apropa la suite al flux de treball de desenvolupadors, tècnics i creadors de contingut que utilitzen Markdown per a documentació, blocs o wikis.
Al mateix temps, és possible aplicar plantilles ODT o DOCX durant la importació de Markdown, de manera que el contingut s'adapti immediatament a un estil corporatiu oa una maquetació predefinida. Això és útil en organitzacions que gestionen documentació tècnica a Markdown però que després necessiten generar versions amb un aspecte formal per a informes, manuals o documentació oficial.
La compatibilitat amb formats de Microsoft Office continua sent una prioritat. Al costat del ja esmentat suport millorat del porta-retalls d'Excel i al guardat per defecte en un perfil XLSX modern, s'ha polit la exportació de taules flotants a DOCX des de Writer. Amb aquests paràmetres es busca reduir aquestes petites fallades de maquetació que poden aparèixer en obrir al Word documents creats originalment al LibreOffice.
LibreOffice 26.2 introdueix canvis tècnics i rendiment a Linux: nou requisit x86-64-v2
Al terreny tècnic, la versió 26.2 introdueix un canvi important per a usuaris de GNU/Linux: les compilacions oficials passen a basar-se en AlmaLinux 9 i exigeixen un processador compatible amb l'especificació x86-64-v2. A la pràctica, això significa que qualsevol CPU fabricada aproximadament a partir del 2009 compleix el requisit sense problemes.
Els que encara utilitzin equips molt antics, com alguns models Core 2 Duo, podrien tenir dificultats per executar els binaris oficials de LibreOffice 26.2 a Linux. En aquests casos, es recomana optar pels paquets que distribueix directament la pròpia distribució, o bé mantenir-se en versions anteriors de la suite, ja que les compilacions de les distros poden fer servir un perfil de compatibilitat diferent.
A l'apartat gràfic, Skia passa a ser el motor de renderitzat obligatori a Windows i macOS, mentre que a Linux continua sent opcional. Aquest canvi persegueix una experiència més coherent i estable en sistemes moderns d'escriptori. Els usuaris de Linux poden seguir escollint la configuració que millor s'adapti al vostre entorn i maquinari.
La nova versió també aporta millores de rendiment generals: exportacions més ràpides a ePub amb barra de progrés visible, desplaçament més fluid per fulles amb columnes ocultes, major agilitat en moure gràfics a Calc i una representació més àgil d'elements SVG complexos a Linux. A cada llançament es persegueix retallar temps d'espera en tasques habituals, acumulant petits avenços que, en conjunt, es noten en jornades de treball llargues.
Impress i multimèdia, BASIC i Python: millores per a usuaris avançats
Al mòdul de presentacions, Impress, la principal novetat se centra en els usuaris de Windows: l'aplicació passa a fer servir Microsoft Media Foundation com a base per a la reproducció d'àudio i vídeo en lloc de dependre de GStreamer. Això es tradueix en un suport nadiu per a còdecs tan estesos com H.264 i AAC sense necessitat d'instal·lar components addicionals, fet que simplifica la reproducció de presentacions amb contingut multimèdia a ordinadors d'oficina i aules.
Per als que treballen amb macros heretades, l'entorn de desenvolupament de BASIC incorpora una funció experimental de autocompletat a la IDE. Ara és possible obtenir suggeriments de mètodes i propietats per a objectes, reduint errors tipogràfics i accelerant l'escriptura de seqüències. Tot i que és una característica en fase primerenca, pot ser un alleugeriment per a administradors i usuaris avançats que mantenen solucions internes basades en macros.
La integració de Python 3.12 juntament amb mòduls addicionals com sqlite3, venv, lzma i dbm amplia les possibilitats per automatitzar tasques i integrar LibreOffice en fluxos de treball més complexos. Aquestes capacitats són interessants per a departaments de TI en organitzacions que desenvolupen eines internes recolzades en scripts i complements.
Seguretat i xifratge ODF reforçat a LibreOffice 26.2
En matèria de seguretat, la versió 26.2 incorpora un experiment especialment rellevant per a entorns que manegen documents confidencials o dades personals. S'introdueix un mode de xifratge ODF anomenat de forma informal «ODF Wholesome Encryption», que utilitza Argon2id per al derivat de contrasenyes i AES-GCM per al xifratge de continguts.
Aquest enfocament permet verificar si un fitxer xifrat ha estat manipulat abans d'obrir-lo, reforçant la integritat del document. Tot i que la funció es presenta com a experimental, apunta a un futur en què l'estàndard ODF pugui oferir un nivell de protecció més robust, cosa especialment important per a administracions públiques que han de complir marcs normatius estrictes en matèria de protecció de dades.
Millores en serveis al núvol i autenticació
LibreOffice 26.2 també presta atenció a la interacció amb serveis al núvol, un apartat que guanya pes en el treball híbrid. S'han introduït millores en el flux d'autenticació amb Google Drive, fent més fiable la connexió i gestió de documents emmagatzemats en aquest servei. De moment, part d'aquestes millores no s'apliquen íntegrament a Linux, però marquen el rumb d'una integració més polida amb plataformes en línia.
Aquest tipus d'avenços facilita la convivència entre arxius locals i documents al núvol, un escenari molt comú en pimes, centres educatius i professionals que combinen emmagatzematge propi amb serveis com Drive. Encara que LibreOffice no competeix directament amb les suites 100% web, sí que ofereix ponts que permeten treballar amb documents en diferents entorns sense renunciar al control local.
Instal·lació i disponibilitat de LibreOffice 26.2
LibreOffice 26.2 es pot descarregar ja des del lloc web oficial de LibreOffice.org en paquets per a Windows, macOS i Linux. En el cas de les distribucions GNU/Linux més populars, com Ubuntu, Debian, Fedora, openSUSE o Linux Mint, l'actualització arribarà progressivament a través dels seus repositoris o canals específics com paquets DEB, RPM, Snap o Flatpak.
Els usuaris d'Ubuntu compten amb diverses opcions: descarregar directament el paquet DEB des de la web oficial, esperar que s'actualitzin les versions a Snap o Flathub, o recórrer a repositoris com el LibreOffice Fresh PPA, que sol rebre la nova versió amb un petit desfasament respecte de l'anunci inicial. Convé recordar que Ubuntu no sol incorporar versions recents de LibreOffice en llançaments LTS ja publicats, per la qual cosa els qui estiguin en 22/04 o 24/04 i vulguin les últimes funcions abans d'hora hauran d'optar per un d'aquests mètodes alternatius.
En qualsevol cas, la suite continuarà integrant-se en futurs llançaments de distribucions. La planificació actual contempla que LibreOffice 26.2 formi part de futures versions LTS de sistemes com Ubuntu, cosa que assegura la seva presència en entorns on l'estabilitat i el suport perllongat són prioritaris.
Amb aquest llançament, LibreOffice reforça el seu paper com opció sòlida i fiable davant de les suites ofimàtiques propietàries, apostant per la compatibilitat amb formats estesos, la millora del rendiment en tasques reals i l'impuls d'estàndards oberts. Sense grans estridències de màrqueting ni funcions purament d'aparador, la versió 26.2 polia aspectes que marquen la diferència quan es treballa diàriament amb documents, fulls de càlcul, bases de dades i presentacions.
