Durant anys, molts usuaris de Linux amb equips potents han acabat jugant via navegador, amb pestanyes obertes i petits arranjaments que, encara que funcionals, mai no acabaven de sentir-se com una experiència d'escriptori real. Aquesta situació comença a canviar, perquè NVIDIA ha posat en marxa la beta de la seva aplicació nativa de GeForce Now per a PCs Linux, un pas que busca deixar enrere la sensació de “solució provisional” i apropar el joc al núvol a l'ús quotidià de l'escriptori.
El moviment no es limita a afegir cap altra icona més al menú d'aplicacions: suposa que Linux se suma de manera plena a l'ecosistema de clients oficials del servei, amb accés a prestacions que fins ara estaven capades a la webapp. Per als jugadors europeus i espanyols que usen Linux en sobretaula o portàtil, això obre per fi la porta a gaudir del catàleg i de les tecnologies RTX en condicions similars a les de Windows i macOS.
GeForce Now (beta): una app nativa pensada per a escriptori, no només per a dispositius portàtils
Fins ara, bona part de la comunitat es recolzava en la versió web de GeForce Now o en clients no oficials, amb resultats molt variables segons el navegador, la distribució i la configuració gràfica. A més, la primera aproximació específica de NVIDIA a Linux va arribar orientada a Steam Deck i altres formats portàtils, amb resolucions contingudes i límits de refresc que no acabaven d'encaixar amb grans monitors o setups d'escriptori.
La beta nova canvia l'enfocament: és un client descriptori pensat per a PCs i portàtils Linux, amb una funcionalitat equiparable a l'app de Windows i macOS. La companyia destaca que lobjectiu és integrar-se en els fluxos habituals dús del sistema, de manera que lusuari pugui obrir, iniciar sessió i jugar sense dependre del navegador ni de configuracions especials.
D'entrada, el suport oficial se centra a Ubuntu 24.04 i versions posteriors, a més de SteamOS en mode escriptori, una decisió lògica si tenim en compte que són dos dels entorns més estesos entre els jugadors. A partir d'aquesta base, NVIDIA planteja anar polint la beta i millorant la compatibilitat amb més distribucions, encara que per ara deixa clar que el comportament pot variar força fora d'aquest marc.
RTX al núvol: fins a 5K/120 fps o 1080p/360 fps des de Linux
La part més cridanera de l'anunci no és només que hi hagi una app nativa, sinó el sostre tècnic que es posa sobre la taula. Amb aquest client, GeForce Now a Linux pot assolir resolucions de fins a 5K a 120 fotogrames per segon, o prioritzar la fluïdesa amb una manera competitiva de Fps de 1080p a 360, sempre que la connexió de xarxa estigui a l'alçada.
Darrere d'aquestes xifres hi ha la infraestructura de NVIDIA, que associa l'experiència dels plans més alts a maquinari al núvol equivalent a una GeForce RTX 5080. Des del punt de vista pràctic, això significa que els jocs s'executen en servidors amb suport per a tecnologies com a traçat de raigs, NVIDIA DLSS 4, Reflex, HDR i altres funcions avançades, que es traslladen a l'usuari com a vídeo en streaming amb baixa latència.
Aquest enfocament encaixa especialment bé amb el context europeu, on les connexions de fibra estan molt esteses a països com Espanya i permeten aprofitar maneres d'alta qualitat sense saturar la línia. Per als que disposen de monitors 4K o de pantalles d'alta taxa de refresc, l'app d'escriptori elimina gran part de les limitacions que la web imposava, sobretot pel que fa a la màxima resolució, taxa de bits i estabilitat en sessions llargues.
Webapp davant client nadiu: per què ara sí que val la pena
Una de les grans diferències dʻaquesta beta respecte a la situació anterior és que les prestacions completes dels plans de pagament es desbloquegen a Linux. Amb la webapp, fins i tot usant la modalitat Ultimate, hi havia topalls clars: la resolució es quedava en 1080p, la taxa de refresc en 60 fps i la taxa de bits al voltant de 75 Mbps, cosa que a la pràctica feia difícil justificar la subscripció més cara des d'un escriptori Linux.
Amb el client nadiu, NVIDIA eleva aquests límits a fins a 5K, 360 fps i 100 Mbps de bitrate en condicions ideals, de manera que finalment té sentit contractar els plans superiors sense dependre d'un altre sistema operatiu. En paraules senzilles, abans es podia fer servir GeForce Now a Linux, però l'usuari pagava per un servei que no podia esprémer; ara, lexperiència es apropa molt més a la que tenen els jugadors de Windows.
Això no vol dir que desapareguin completament les restriccions. Les tecnologies capdavanteres continuen depenent en part del maquinari local: per aprofitar el HDR cal un monitor compatible i un escriptori amb suport adequat, i l'estabilitat de l'streaming està condicionada per la qualitat del router, la xarxa domèstica i la congestió de la connexió. Tot i així, el salt respecte a l'experiència prèvia al navegador és notable.
Plans de GeForce Now i canvis en les polítiques dús
GeForce Now manté la seva estructura de subscripció escalonada, cosa que permet provar el servei sense pagar i després anar pujant de nivell segons les necessitats. El nivell gratuït continua existint, amb sessions d'una hora, cues d'accés més llargues i resolució limitada, pensat per a proves puntuals o un ús molt esporàdic.
Per sobre se situa el pla intermedi, conegut com a Priority o Performance segons mercats, que ofereix sessions de més durada, prioritat davant dels usuaris gratuïts, millors ajustaments gràfics i menys esperes. És una opció raonable per als que juguen amb certa freqüència però no necessiten esprémer cada detall tècnic.
La modalitat estrella és el pla Ultimate, que treu partit del maquinari basat en RTX 5080 al núvol, habilita resolucions fins a 5K, taxes de refresc molt altes, DLSS 4, traçat de trajectòries, G-SYNC Cloud i emmagatzematge addicional al núvol per a instal·lacions persistents. És en aquest nivell on l'app de Linux marca diferència davant de la webapp, en poder aprofitar de debò tots aquests extres.
Videocardz i altres mitjans especialitzats apunten, a més, a canvis en les polítiques d'ús que entraran en vigor de manera generalitzada. El nivell gratuït manté la sessió màxima d'una hora, mentre que per a la majoria de membres de pagament s'estableix un límit de 100 hores mensuals a partir del 2026, cosa que cal tenir en compte per als que passen moltes hores connectats al servei.
Distribució via Flatpak i requisits per a la beta a Linux
En el pla tècnic, NVIDIA ha optat per un format relativament neutre per a Linux. La descàrrega s'ofereix com un executable .bin que en realitat desplega un paquet Flatpak i afegeix el seu propi dipòsit al sistema. Amb aquesta via, l'empresa cerca simplificar actualitzacions i minimitzar diferències entre distribucions, encara que el suport “oficial” es limiti, per ara, a Ubuntu 24.04 i SteamOS.
Perquè l'aplicació funcioni de manera acceptable, s'estableixen una sèrie de requisits mínims de maquinari i programari. A nivell de CPU, es demana un processador x86 o x64 de doble nucli a 2,0 GHz o superior, acompanyat d'almenys 4 GB de memòria RAM. La GPU ha de ser compatible amb els còdecs de vídeo via Vulkan, tant per a H.264 com per a H.265, ja que l'equip actua com a descodificador dels fluxos en streaming.
Pel que fa a controladors, les gràfiques NVIDIA necessiten el driver 580.126.07 o superior, amb l'advertiment que certes actualitzacions poden requerir reinstal·lar l'aplicació. Per a GPUs AMD i Intel, la referència és Taula 24.2.8 o posterior. La beta també fa distinció segons la sessió gràfica: es recomana X11 per a sistemes amb GPU NVIDIA i Wayland per a equips amb AMD o Intel, un detall que pot obligar a canviar la configuració d'inici de sessió a alguns escriptoris.
La connexió a Internet és un altre pilar clau. NVIDIA orienta l'ús amb valors aproximats: uns 15 Mbps per a 720p a 60 fps, 35 Mbps per a 1440p a 120 fps i al voltant de 65 Mbps per aspirar a 5K a 120 fps. Tot i que en moltes connexions de fibra a Espanya aquestes xifres se superen sense cap problema, la qualitat real de l'streaming dependrà també de l'estabilitat, la latència i de si es comparteix la línia amb altres dispositius.
Compatibilitat real: Ubuntu, SteamOS i altres distribucions
Sobre el paper, el fet que es distribueixi com a Flatpak suggereix una àmplia compatibilitat amb diferents sabors de Linux. No obstant això, l'experiència pràctica encara és lluny de ser homogènia. Informes de mitjans com Windows Central o GamingOnLinux descriuen que, fora d'Ubuntu 24.04 i SteamOS, l'aplicació es pot comportar de manera irregular, amb errors de temps d'espera, tancaments inesperats o petits problemes d'interfície.
En entorns com Bazzite, una distribució orientada al gaming, les proves fetes per alguns analistes mostren errors puntuals en iniciar sessió o en mantenir la partida activa, cosa que NVIDIA atribueix al caràcter beta del client ia la necessitat de cenyir-se a versions concretes de drivers i biblioteques. Això deixa clar que, encara que el format Flatpak apunta a un futur amb menys friccions, ara com ara el camí més segur per utilitzar GeForce Now a Linux passa per mantenir-se dins de les configuracions recomanades.
Al costat positiu, la compatibilitat amb SteamOS en mode escriptori implica que dispositius com Steam Deck poden anar més enllà de lús limitat a 1200p i 90 fps que oferia la integració prèvia. Ara, els que usen la consola de Valve com a mini PC connectat a un monitor tenen una via més directa per accedir al rendiment ampliat, sempre que la xarxa i el pla de subscripció acompanyin.
Pont amb PC Game Pass i catàlegs de tercers
Un dels punts estratègics per a l'ecosistema Linux és que GeForce Now actua com a pont cap a biblioteques que no tenen client nadiu en aquest sistema operatiu. Un cas evident és PC Game Pass: en absència d'una app oficial de Xbox per a Linux, la solució de NVIDIA permet jugar a un subconjunt de títols del servei de Microsoft, sempre que siguin compatibles amb GeForce Now i es vinculi el compte corresponent.
Més enllà de Game Pass, el servei continua recolzant-se a les principals botigues digitals com Steam, Epic Games Store i Ubisoft Connect. El model no funciona com un “Netflix de jocs” on tot estigui inclòs per defecte, sinó que requereix que l'usuari hagi adquirit prèviament els títols en aquestes plataformes. La disponibilitat concreta varia segons el pla i l'acord amb cada editor, de manera que cal revisar joc a joc què es pot llançar des del núvol.
Per a molts usuaris de Linux a Espanya i Europa, acostumats a barallar-se amb capes de compatibilitat, Proton i ajustaments fins, l'atractiu és poder executar jocs de Windows sense preocupar-se de si funcionen o no en local. En córrer en servidors remots amb Windows i GPUs potents, el sistema operatiu del client deixa de ser un obstacle, sempre que la connexió vagi fluida i el comandament o teclat-ratolí es reconeguin correctament.
Jugar bé amb maquinari modest: impacte a l'usuari d'escriptori
El plantejament de GeForce Now no és nou, però a Linux adquireix un matís especial. Molts usuaris del sistema del pingüí cuiden amb cura el maquinari, però prefereixen prioritzar estabilitat, silenci o baix consum energètic per sobre de muntar una torre amb la darrera GPU del mercat. La idea de delegar el treball pesat al núvol i utilitzar el PC com a terminal de streaming encaixa força amb aquesta filosofia.
Amb la nova app, un portàtil antic o un sobretaula sense targeta gràfica dedicada es pot convertir, sempre amb una bona connexió, a una màquina capaç de moure títols exigents amb qualitat alta o molt alta. Això redueix la pressió per renovar maquinari amb cada generació, especialment rellevant en un context de pujada de preus de les GPU dedicades, i pot ser una alternativa interessant per a estudiants, teletreballadors o jugadors ocasionals que no volen invertir en un equip “de batalla”.
D'altra banda, el llançament també mana un missatge simbòlic a la comunitat Linux, que durant anys s'ha sentit relegada a les prioritats de molts serveis de gaming. El fet que una companyia com NVIDIA destini recursos específics a una app d'escriptori per a Linux reforça la percepció que el sistema té massa crítica suficient per justificar aquest tipus de desenvolupaments, almenys en el segment d'usuaris avançats.
Deu jocs per estrenar la beta i un ull posat a Delta Force
L'arribada de l'app nativa no ha vingut sola. NVIDIA ha acompanyat l'anunci amb deu nous jocs que s'incorporen al catàleg de GeForce Now, barrejant llançaments recents, propostes independents i títols amb trajectòria. La llista serveix tant per estrenar la beta de Linux com per reforçar el missatge que el servei continua ampliant la biblioteca setmana a setmana.
Entre les incorporacions destaquen The Midnight Walkers i Cairn, dues propostes que arriben a Steam com a nous llançaments amb suport per a les capacitats de streaming més avançades. Amb ells se sumen Prototype i Prototype 2 mitjançant Ubisoft Connect, recuperant dos jocs d'acció en món obert que, malgrat els anys, segueixen tenint estrebada entre els que gaudeixen de combats espectaculars i mobilitat extrema.
Un altre nom potent de la llista és Warhammer 40,000: Space Marine 2, disponible mitjançant Xbox i Game Pass, que aporta el toc de superproducció amb la seva barreja d'acció en tercera persona i ambientació fosca de l'univers 40K. Completen el grup Half Sword i Vampires: Bloodlord Rising, tots dos llançats a Steam amb enfocament més independent, pensats per als que busquen experiències diferents de les grans franquícies habituals.
El toc de nostàlgia va a càrrec de The Bard's Tale Trilogy i The Bard's Tale IV: Director's Cut, accessibles tant a Steam com a Xbox i també presents a Game Pass. Aquests títols combinen rol clàssic, masmorreig i un humor molt particular, i es beneficien de poder executar-se al núvol amb millores visuals i de rendiment gràcies a DLSS 4 i el traçat de raigs quan escau. Tanca el paquet Guerra total: tres regnes, disponible des de l'Epic Games Store, ideal per als que prefereixen estratègies a gran escala.
A més, NVIDIA ha posat el focus en la imminent arribada de Delta Force al servei, prevista per a principis de febrer. La idea és clara: que qualsevol pugui sumar-se a l'estrena d'un shooter tàctic d'alt perfil des de gairebé qualsevol dispositiu, sense descàrregues ni instal·lacions pesades, cosa que encaixa bé amb la filosofia de GeForce Now i que permetrà als usuaris de Linux entrar al dia un en un llançament que, altrament, podria no tenir suport nadiu per al sistema.
GeForce Now a l'ecosistema de dispositius i el paper de Linux
Amb aquesta beta, els PC Linux passen a formar part del mateix grup de plataformes amb aplicació oficial en què ja hi havia Windows, macOS, Chromebooks, mòbils, televisors intel·ligents i dispositius com NVIDIA Shield. GeForce Now es consolida així com un servei transversal, que intenta fer que el sistema operatiu importi cada vegada menys quan el joc s'executa al núvol.
Per a Espanya i la resta d'Europa, on són habituals llars amb diversos dispositius connectats, aquesta estratègia encaixa amb la idea de portar la mateixa biblioteca de jocs a la tele del saló, al portàtil del treball o al sobretaula amb Linux, simplement canviant de pantalla i mantenint la sessió al núvol. El llançament de l'app d'escriptori per a Linux no és només una casella més a la llista de compatibilitat, sinó un pas que reforça aquesta visió de “jugar on vulguis” sense refer la configuració des de zero a cada aparell.
Queda per veure com evolucionarà la beta, quines distribucions addicionals passaran a tenir suport més afinat i com respondrà la comunitat, però el que ja es pot afirmar és que el joc al núvol a Linux ha deixat de ser un experiment recolzat al navegador per convertir-se en una opció més seriosa i amb recorregut. Per als que usen el sistema del pingüí diàriament i no volen mantenir una partició de Windows només per jugar, la jugada de NVIDIA arriba en un moment en què la infraestructura de xarxa i les biblioteques digitals ja estan madures per aprofitar-la.
