Linux és tot un univers. No hi ha tantes distribucions amb la seva pròpia arrel, i ni tan sols Ubuntu se salva de tenir avantpassats. Per a l'usuari final hi ha centenars d'opcions, unes basades en Debian, altres en Red Hat, Fedora, Arch… La majoria de distribucions compten amb un instal·lador gràfic, però aquest no és el cas d'Arch Linux, per la qual cosa pot ser recomanable fer servir alguna cosa basada en Arch si es prefereix aquesta base. De les diferents opcions que hi ha, Garuda Linux és una de les més interessants.
entre el basat en Arch més popular jo diria que tenim dos projectes que destaquen sobre la resta: EndeavourOS i Manjaro. El primer és el successor de AntergOS, i arriba a dir-se que és el que seria Arch Linux si aquest tingués instal·lador gràfic. El segon té la seva pròpia filosofia, sovint d'actualitzacions i eines com Pamac. Garuda Linux existeix des del 2019, encara que no es posen d'acord de la data exacta, i només cal jugar-hi mitja hora per entendre per què és especial.
Garuda Linux arriba des de l'Índia
Aquest projecte ens arriba des de l'Índia, encara que pot portar a confusió que dr460nf1r3, responsable de l'estètica i Firedragon, sigui alemany, i el seu nom prové d'un ocell mític/déu menor de l'hinduisme. Ha atret l'interès de molts des del principi, i per això sembla que ha tingut molt a veure el seu colorit disseny. Està disponible en molts entorns gràfics, i l'edició principal és la KDE, escriptori que trobem en quatre formes diferents:
- El KDE «normal» seria l'edició principal. Ara mateix rep el nom de Dr460nized, en part pel seu desenvolupador principal, dr460nf1r3.
- KDE Gaming Edition. També és una edició «Dragonitzada», però si no incloc aquesta etiqueta és perquè no tinc clar que no canviarà mai i aquest article es quedi desfasat en qualsevol moment. És una edició amb paquets per defecte destinats als jocs, com Steam, Lutris i WINE, entre molts altres.
- Linux KDE lite és una edició sense personalització a l'estil Garuda, i Linux KDE-git és la que obté el programari KDE més aviat, també amb un KDE pur. Totes dues són per a usuaris avançats.
La resta d'opcions on són GNOME, Cinnamon, Xfce, MATE, LXQT-Kwin, Wayfire, Sway, i3wm i Qtile.
Eines pròpies per fer tot tipus de gestions
Una altra cosa que m'agrada de Garuda Linux és que sembla que tot està molt bé pensat per a l'usuari final. Després de la instal·lació de zero iniciarà l'assistent, i des d'aquest podem instal·lar tota mena de programari útil. Per exemple, VLC, GIMP, controladors, programari per si farem servir impressores o no… de tot. A l'apartat Garuda Gamer trobem emuladors per a totes les consoles retro (PSP, PSX, Xbox, NES, les SEGA…) i fins i tot EmulationStation, però la base de RetroPie requereix una mica de configuració perquè funcioni; per defecte ni inicia.
Pel que fa al que podem instal·lar, hi ha un apartat per afegir qualsevol nucli. I quan dic “qualsevol” dic “qualsevol”. Per a l'usuari de distribucions com Manjaro, això no els resultarà d'interès fins que digui que l'eina de Garuda també permet instal·lar els nuclis ZEN i Hardened (article on s'expliquen les diferències).
Garuda compta amb una eina per eliminar fitxers indesitjats, com a temporals, memòria cau i altres, i una altra que és un assistent per gestionar l'emmagatzematge BTRFS, perquè aquest és el sistema de fitxers que utilitza, com expliquem en el següent punt.
BTRFS per defecte
El sistema d'arxius Btrfs pot agradar més o menys, però és una altra opció. I té almenys un parell de característiques que, sense entrar en ple en l'aspecte tècnic, són beneficioses:
- Millora'n el rendiment. Fes servir un tipus de lectura/escriptura CoW (Copy on Write), i això fa que sigui més eficient.
- Permet crear instantànies, una cosa així com els punts de restauració del Windows. Garuda ho té tot llest per utilitzar després de la instal·lació de zero.
En iniciar, a més de poder triar entre quin nucli volem que s'executi, també podrem iniciar una d'aquelles instantànies. Només entrar en una ens preguntarà si volem restaurar-la, cosa que no és necessària. Quan estiguem en una no podrem actualitzar paquets ni res, però podem comprovar si tot és al seu lloc i, si hem tingut algun problema recent, «tornar enrere en el temps».
Chaotic-AUR i BlackArch
A les seves eines de configuració també hi podem afegir alguns repositoris, com el de BlackArch. Es tracta del repositori per a Arch Linux on trobarem eines per al hacking ètic. I, en comptes d'AUR, utilitza el repositori Caòtic-AUR de dr460nf1r3, que (se suposa que) conté gairebé el mateix que AUR, però controla més el que ofereix. Es pot fer servir AUR, però estirant algun assistent (helper) com Visca o Pamac, botiga de programari de Manjaro que es pot instal·lar a Garuda des de les seves eines de configuració.
Pel que fa a les botigues de programari, per defecte utilitza Octopi, però n'ofereix una varietat perquè elegim la que ens faci sentir més còmodes. Jo recomanaria estirar terminal o instal·lar Pamac.
Garuda Linux basa el seu disseny en macOS
O en part. Té un dock a la part inferior i la barra superior on apareixen els diferents menús, sempre que l'aplicació ho suporti. També teniu els botons de les finestres a l'esquerra, rodons i en colors. Pel que fa a la paleta, és molt colorit, arribant a recordar al que es veu en alguns teclats RGB per al jocs d'atzar. És clar, tot això pot canviar depenent de l'edició triada. La Dr460nized amb el KDE sí que és així.
El problema dels botons a l'esquerra és evident: hi ha programari que té la seva pròpia barra superior, i programes com Visual Studio Code els han de tenir a la dreta o no podrem fer servir la seva barra pròpia, la que mostra la caixa de cerca i els diferents dissenys o capes.
Gestos al panell tàctil (libinput-gestures-qt)
Molts usuaris de Linux coneixeran touchegg/Touché, que permet fer ús de gestos al panell tàctil encara que estiguem a X11. X.Org és el que utilitza per defecte, però Garuda permet utilitzar gestos al panell tàctil. No funcionen com els de Wayland, que van a la mateixa velocitat que el gest, però serveix, i actualment es pot:
- Tres dits cap amunt ens mostra tots els escriptoris virtuals i les finestres que hi ha a cadascun.
- Tres dits cap avall ens mostra les finestres obertes a l'escriptori actual.
- Quatre dits cap amunt maximitza o restaura la finestra, depenent del seu estat original, i cap avall la minimitza.
- Quatre dits a esquerra o dreta passa a l'escriptori del costat. Aquest gest no funciona per passar a un escriptori que tinguem a baix perquè està enxampat per maximitzar/restaurar/minimitzar.
No tot està traduït
El punt més flac que li he trobat en el temps en què porto fent servir Garuda Linux ha estat veure com hi ha racons que no estan completament traduïts a l'espanyol. Recorda una mica, encara que està en un punt molt millor, al que veiem en utilitzar distribucions per al públic xinès com Ubuntu Kylin o openKylin. Però cal recordar aquí que estem davant d'una distro que té uns quatre anys de vida.
El que sí que té són icones pròpies per a gairebé tot. Programari com Vivaldi té una colorida icona que no desentona amb la resta. Telegram també, Visual Studio Code també… M'he ficat a «Totes les aplicacions» i no n'he trobat cap que no tingui la icona «Garudero».
Val la pena canviar Garuda Linux?
A mi m'agrada ser honest i acostumo a passar de mentir o dir les coses per deixar bé algú, un projecte o un programari. La meva sinceritat m'obliga a parlar del distro-hopping en si: canviem de distribució quan la que estem usant ens falla o hi ha alguna cosa que no ens agrada, no abans. Per tant, el que estigui còmode en la distribució actual, que no es mogui, i diré el mateix sigui la que sigui la distro d'origen i destí.
Pel que estigui pensant en què provar, sens dubte crec que Garuda Linux és una gran opció. És bonica, té moltes eines pensades per a l'usuari final, té les instantànies, la base Arch… Ho tindrà tot quan les traduccions siguin perfectes, i us asseguro que el meu proper distro-jump (distro-salt, per a qui no entengui anglès) complet serà cap a Garuda. Només espero que el drac no acabi socarrim-me alguna cosa.
Enllaç a la pàgina del projecte.
aquesta distro la vaig provar des del principi, després canviï i avui estic novament utilitzant-la crec que és la millor d'Arch! i és molt bonica!