Archinstall va canviar la manera com s'instal·la Arch Linux. Continua sense ser un instal·lador gràfic, però utilitzar alguna cosa guiada ha fet que més usuaris es decantin per Arch Linux. No seran gaires, ja que se segueix havent de començar gairebé des de zero i cal prendre totes les decisions, però les ajudes mai no vénen malament. Si la base Arch s'usa una mica més és gràcies a les distribucions que sí usen instal·lador gràfic, i Garuda Linux té això ia més una experiència dusuari atractiva visualment i amb bon rendiment.
Avui explicarem com instal·lar Garuda Linux pas a pas. Pel que fa a la instal·lació, el bo que tenen aquesta i altres distribucions Linux és que usen Calamars, un instal·lador gràfic que permet instal·lar el sistema operatiu de manera fàcil a intuïtiva. Per si no n'hi hagués prou, i com explicarem més endavant, permet instal·lar-lo en unitats extraïbles sense cap perill, i no com altres que conec que, si bé és cert que ho permeten, també ho és que si no ho fas com vol pot arribar a segrestar-te el GRUB.
Procés d'instal·lació de Garuda Linux
Primer de tot, cal crear un USB d'instal·lació. Per fer-ho es pot triar programari com (Raspberry Pi) Imager, Etcher (aquí un tutorial) o fins i tot dd. La pàgina de descàrregues és aquesta, i més endavant parlarem una mica per sobre de les edicions en què està disponible.
Amb l'USB creat, per instal·lar Garuda Linux cal seguir aquests passos:
- El primer que veurem serà una pantalla com la següent. No és un pas important per a la instal·lació en si, però val la pena entrar (seleccionant amb les fletxes del teclat i Intro) a tz i triar la zona horària, a keytable i triar la distribució del teclat ja lang i triar l'idioma de la interfície. Des d'aquí també podem triar si volem fer servir els drivers de NVIDIA o no.
- Un cop entrem al sistema operatiu veurem una finestra de benvinguda. Podem iniciar l'instal·lador des d'ella o tancar-la i fer-ho des de l'accés directe que hi ha a l'escriptori. Feu clic sobre la icona «Install Garuda Linux».
- Quan s'obri Calamares, el primer que hem de fer és triar l'idioma, que sortirà ja al nostre si així ho hem indicat al primer pas, i després clic a «Següent».
- A la següent hem d'escollir la zona horària, que també estarà al seu lloc si els ho hem indicat al primer pas. Si no, amb el ratolí fem clic al nostre país, i més avall podeu fer clic en un o els dos botons «Canviar…» per canviar l'idioma de la interfície i el format de números i dates. Un cop està com ens agrada, fem clic a «Següent».
- La següent finestra també estarà configurada automàticament si hem fet el primer pas, però ja és l'última que no haurem de configurar per nosaltres. Es tria un idioma, la variant i es fa clic a Següent. Com a dada, a sota hi ha una caixa de text on es pot provar que les tecles funcionen com esperem.
- La finestra que veurem a continuació serà la de la instal·lació en si. Per defecte ja ens detecta el disc dur i com hauria de ser. Aquí podem triar que esborri tot el disc, si volem afegir swap i com (amb hibernació, sense hibernació oa fitxer) o fer-ho manualment. Si escolliu l'opció manual haureu d'indicar-vos el punt de muntatge, la carpeta personal, l'arrel i la resta. No es recomana per a usuaris inexperts, i com a màxim es recomana acceptar fer dualboot, opció que apareixerà si ja tenim un sistema operatiu instal·lat. Configurat aquest pas, tornem a fer clic a «Següent».
- La finestra següent és la de la creació de lusuari. Posem el nom complet, si ho desitgem, després el nom d'usuari, el de l'equip i les contrasenyes. En aquest pas també us podem indicar que inicieu sessió sense demanar la contrasenya i si volem que sigui la mateixa per a l'administrador. Si desmarquem la darrera caixa de verificació podrem crear un usuari root per a les gestions més importants. Amb tot emplenat, fem clic a «Següent».
- Tot seguit veurem una finestra amb un resum. Ens fixem en tot el que mostra per assegurar-nos que és el que volem i fem clic a «Instal·lar». Com a verificació en dos passos, sortirà una finestra emergent i hem de fer clic a Instal·lar ara.
- Esperem a que finalitzi la instal·lació.
- I això seria tot. Ara podem marcar la casella de "Reiniciar ara" i fer clic a "Fet" perquè reiniciï, o apagar l'equip i fer-ho manualment. L'única cosa important és que en reiniciar ja no estigui l'USB al port, ja que si ho està tornarà a iniciar a la Live Session.
Com instal·lar-lo en un pendrive
Com hem esmentat, Garuda Linux fa servir Calamares per instal·lar el sistema operatiu, cosa que facilita molt les coses. Fa temps escrivim un arxiu sobre com fer el mateix a Manjaro, i és perfectament vàlid per a Garuda. L'enllaç, encara que ja amb el temps, és aquest, i bàsicament s'explica que cal fer servir dos pendrives, un per a la Live Session i un altre per instal·lar el sistema operatiu, i en el pas de la instal·lació triar com a unitat de destinació l'USB d'instal·lació. No cal fer cap pas extra per assegurar-nos que no tocarà res del disc dur, però sí que cal fixar-se diverses vegades per no esborrar res que no vulguem.
Instal·lar el sistema operatiu en un pendrive farà que puguem emportar-nos-ho a qualsevol lloc, però tenint en compte un parell de coses: el rendiment no és el mateix que si l'instal·lem al disc dur, sobretot si és SSD; i si ho fem servir en diferents ordinadors, compte amb actualitzar el sistema o fer certes gestions, ja que pot instal·lar drivers que no volem tenir. Però, eh, jo he fet servir i faig servir Ubuntu, KDE neon, el mateix Garuda…
Edicions de Garuda Linux
Com havíem promès, en aquest punt parlarem per sobre de les edicions de Garuda Linux:
- Hi ha fins a quatre edicions amb el KDE:
- KDE Dr460nized seria la versió principal. És la que té el disseny colorit, amb el fons de Malefor i, en definitiva, la que es veu a la majoria de captures.
- KDE Dr460nized Gaming Edition. Quan us he dit que la majoria de captures són de l'edició normal, he explicat una mentida: les d'aquest tutorial són de la Gaming Edition. És el mateix que la normal, però té instal·lat per defecte tot allò necessari per millorar l'experiència de jocs. Entre això, Steam, Proton, WINE, diversos jocs, emuladors… Sent honest, jo crec que tenir-ho tot farà que tinguem una mica de programari, i jo recomanaria més fer servir l'edició normal i instal·lar el que volem des de l'apartat Gamer de l'assistent. Però el que vulgui tenir-ho tot després de la instal·lació de dero, que esculli aquesta edició Gaming.
- Linux KDE lite és una edició sense personalització a l'estil Garuda, és a dir, Garuda Linux amb la interfície típica de KDE i sense programari extra.
- Linux KDE-git és la que obté el programari KDE més aviat, també amb un KDE pur sense programari extra. Aquesta i l'anterior són per a usuaris avançats.
- La resta d'opcions on són GNOME, Cinnamon, Xfce, MATE, LXQT-Kwin, Wayfire, Sway, i3wm i Qtile, totes sense personalització tan pròpia com la Dr460n1z3d.
Com configurar Garuda Linux
El millor de Garuda Linux és que ja està dissenyat pensant en lusuari final, de manera que hi ha poc o res a configurar. Sí que es poden donar alguns consells sobre què fer després de la instal·lació, i personalment diria que cal fer una passejada per l'assistent i fer els retocs que més ens convinguin.
Per exemple, podem entrar a la Zona Gamer i instal·lar emuladors i jocs, i també accedir a l'apartat de nuclis (cercar al llançador d'aplicacions) i instal·lar una altra versió de Linux. El nucli Zen pot anar molt bé, però en alguns escenaris podria no fer-ho. Es recomana instal·lar almenys un nucli Mainline, si pot ser un LTS. També és recomanable instal·lar-ne alguna botiga de programari, com Pamac o Bauh. La primera és la que millor m'ha anat per aplicar actualitzacions grans, i la segona és una assegurança de vida si volem instal·lar paquets de tota mena, entre els quals hi ha les AppImage i webapps.
Si esteu pensant a fer un nou salt, Garuda Linux és una opció que cal tenir en compte.