dissabte ens preguntàvem que significava la decisió de Canonical de fer-se càrrec del projecte LXD i excloure com a mantenidors els que no siguin empleats de l'empresa. Aquesta és una de les maneres com es pot tancar el codi obert, però no és l'única.
Ja havíem parlat força a Linux Addictes de la moguda de Red Hat (IBM) per restringir l'accés al codi font de la distribució
De principis i finals
Una vella màxima del marxisme (Linea Groucho) és: «Aquests són els meus principis, però si no els agrada tinc aquests altres. Però també és possible respectar la lletra i violar l'esperit.
Comencem recordant quins són aquests principis:
Les 4 llibertats del programari lliure
- La llibertat dexecutar el programa com es vulgui, amb qualsevol propòsit (llibertat 0.
- La llibertat destudiar com funciona el programa, i canviar-lo perquè faci el que es vulgui (llibertat 1). L'accés al codi font és una condició necessària.
- La llibertat de redistribuir còpies per ajudar els altres (llibertat 2)
- La llibertat de distribuir còpies de les versions modificades a tercers (llibertat 3).
Els 10 criteris del codi obert
- Lliure redistribució: Per ser considerada de codi obert una llicència no podrà restringir la venda o distribució gratuïta ni exigir una regalia quan es produeixi. Això s'aplica tant si el programa es distribueix de forma individual o com a part d'un conjunt de programes.
- Disponibilitat del codi font: El codi font ha de distribuir-se amb el programa o haver-hi una forma ben publicitada i raonablement accessible d'aconseguir-ho. No s'ha d'ofuscar de cap manera el codi font ni canviar-lo pel codi processat per un compilador.
- treballs derivats: La llicència ha de permetre la creació de programes derivats i que aquests siguin distribuïts sota la mateixa llicència.
- Integritat de el codi font de l'autor: Una llicència pot limitar la lliure distribució del codi font amb modificacions amb la condició de permetre en canvi la distribució d'arxius de pegats al costat del codi font que facin possible modificar el programa en el moment de la compilació. També heu de garantir explícitament la distribució de programari creat a partir del codi font modificat establint si es vol que els treballs derivats portin un nom o número de versió diferent del programari original.
- No discriminar usuaris: No establir discriminació entre persones o grups de persones.
- No discriminar usos: La llicència no pot establir en quines activitats es fa servir el programa.
- Distribució de llicència: Tots els drets establerts a la llicència s'apliquen a tots els usuaris sense necessitat d'un tràmit addicional.
- La llicència no és específica d'un producte: La llicència del programa no depèn del context. Una part d‟un programa es pot distribuir i aplicar en un altre context sota els mateixos termes.
- La llicència no ha de limitar altres programes: Una llicència de codi obert no pot exigir que els altres programes que s'hi distribueixin siguin de codi obert.
- Llicència tecnològicament neutral: La llicència no ha d'obligar l'ús de tecnologia determinada.
Com es pot tancar el codi obert
Cal esmentar que en aquest post ens prenem la llicència d'usar programari lliure i codi obert com a sinònims. En aquest sentit parlem de «tancar» com una manera de restringir l'accés al codi font, la llibertat de modificar-lo o la capacitat de redistribuir-lo.
Algunes maneres de fer-ho són:
- Controlant el finançament: Desenvolupar programari és molt costós i quan el finançament depèn d'una empresa, aquesta determina el rumb del projecte, encara que nominalment estigui en mans de la comunitat. El cas més conegut és el de CentOS que va deixar de ser compatible amb la darrera versió de Red Hat per passar a ser el seu banc de proves.
- Assetjament i enderrocament de persones molestes: Des de molts projectes comunitaris es va encoratjar fa un parell d'anys un atac contra Richard Stallman per suposats comentaris políticament incorrectes. Stallman és el principal obstacle per al procés que estem descrivint.
- Falsa meritocràcia: Moltes comunitats de codi obert es basen en un sistema d'ascens basant-se en el valor de les contribucions. Tot i això, els que valoren les contribucions són els líders dels projectes. Una forma genial de treure's de sobre els dissidents.
En teoria qualsevol de nosaltres pot crear el seu propi projecte de codi obert o una bifurcació existent. Tot i això, sense els recursos necessaris és difícil que prosperi.